D’on surt el nom de Pont Saint Esprit?

Miquel: El nom surt d’una notícia. Fa referència a una població francesa on, al 1951, van tenir lloc una sèrie de successos estranys. Un matí, la gent es va despertar i hi havia molts episodis d’al·lucinacions i bogeria i, investigant sobre tot això, es va culpar al forner del poble perquè deien que el pa s’havia infectat amb un fong. Anys després, van sortir una sèrie de teories conspiratòries que deien que per allà, en aquell moment, hi havia el laboratori de Hofmann, l’inventor de LSD. Algunes teories deien que la CIA podria haver estat fent proves tirant LSD a l’aigua. La història ens va semblar molt curiosa i molt desconeguda i d'aquí va sortir el nom.

 

Quina és l’experiència de gravar un disc de manera DIY?

Xavi: Jo crec que és una experiència molt més intensa que gravar en un estudi. En un estudi et tracten com a un professional, tot sona molt bé, tens molts recursos. El DIY és justament el contrari, es a dir, a part d’estar amb les cançons, has d’estar pensant en tot i ho vius d’una manera molt més intensa. És més complicat, però el resultat és molt més gratificant. S’ha de destacar la feina de l'Ignasi, ell ha estat un més del grup durant el temps que hem estat gravat. 

 

M: És més relaxat perquè no tens un timming marcat, però és més obsessiu al  final. Nosaltres vam estar tres mesos gravant, no cada dia, però tot s’estira molt més i no descanses del procés de gravació. És una experiència positiva.

 

Per què Sweet Pukes?

X: Volem reflectir d’alguna manera les lletres, les cançons, el que surt de dins: càrrecs de consciència, coses que et vols treure de sobre. Per això vam utilitzar la metàfora del vòmit (pukes). El "sweet" ve per la forma en què estan fetes les cançons. 

 

Quines influències teniu?

X: A nivell de grups musicals, no ho sabem ben bé. Hem escoltat molts gèneres diferents i venim de formacions de rock i metal. Hi ha moltes bandes que tenen clar el que volen tocar i a tots els membres els hi agraden els mateixos grups. En el nostre cas, en canvi, és difícil que els quatre coincidim en que ens encanti un mateix grup de musica. Nosaltres volíem sonar a alguna cosa nostra, ens estàvem buscant a nosaltres mateixos com a grup.

 

Com està responent el públic a Sweet Pukes?

X: És molt aviat perquè només fa dos mesos que el disc està al mercat. Ara estem escoltant el que volem escoltar, perquè la majoria de gent que l'ha escoltat són família i amics. Pel que fa als concerts, estem força contents.

 

Amb quina cançó us quedaríeu?

X: És com preguntar-li a un pare a quin fill estima més. És complicat. Per tema d’estil, el que més ens diferencia dels altres grups que fan música semblant és que fugim dels clixés. Ens costaria triar-ne una. La que hem escollit com a single és My Newest Disguise, però tampoc perquè pensem que sigui més representativa que les altres, sinó que va sorgir així. Tenia un toc fresc, diferent, era la que ens podia representar millor.

 

M: Jo estic especialment content d’una: Springtime Resurrection, perquè és com aquell fill rebel que acaba trobant el bon camí. Ens va donar molts mals de cap, però al final el resultat ens agrada molt. Li tinc un carinyo especial. 

 

Quins mitjans utilitzeu per fer-vos promoció? Us són útils les xarxes socials?

M: Sí, bàsicament és el que utilitzem. Tenim Twitter, Facebook i plana web. No disposem d’una estructura econòmica potent que ens permeti anuncis de tele o falques de ràdio. I les xarxes socials permeten això, promocionar-te amb cost zero, tot i que també tenen el desavantatge que, com que hi ha tanta gent, està una mica saturat i acaba costant entrar. És un canal molt ample i has d’anar amb molta cura per a què el teu missatge es diferenciï de la resta.

 

Com definiríeu, amb tres adjectius, a cada membre del grup?

Xavi Carreras: Passional, treballador i massa modest.

Miquel: Treballador, constant i atractiu, en tots els sentits.

Xavi: Dispers, genial i molt preparat musicalment.

Andreu: Discret, jove i prometedor.

 

Cap a on apunta el futur del grup?

X: En un grup és molt complicat fer projecte a llarg termini. De moment, volem arribar al màxim de gent possible, que la gent ens vulgui escoltar, moure l’EP i estirar-lo el màxim possible. I, de cara al 2014 al 2015, treure un llarga durada.