Qui és en Marc Ràmia?
Sóc un cantautor de 24 anys nascut a Mataró que intenta transmetre el seu missatge cantant cançons per aquí i per allà.
Quan i com vas començar en el món de la música?
Des dels 14 anys vaig agafar una guitarra i vaig començar a escriure versos. Vaig tenir l'oportunitat de fer alguns concerts i l'any 2009 vaig gravar un EP titulat Despertar.
Què significa la música per a tu?
La música és una forma de transmetre els sentiments, un art. Com tot art ha de ser capaç d'emocionar. No sé si sóc capaç d'emocionar amb la meva música, però si que ho intento. A mi agafar la guitarra i cantar les meves batalles quotidianes em fa sentir millor, per tant per mi ja té sentit.
En què t’inspires per escriure? De què parlen les teves cançons?
La vida mateixa sempre és una font d'inspiració, tot i que sempre la imaginació acaba de tancar les peces. L'amor és la força que tot ho mou i ocupa una part important de les cançons. Això sí, també intento tractar temes socials en les lletres, intentar donar una visió optimista del món que ens envolta, però sense deixar de fer crítica i proposta.
De totes les teves cançons, tens alguna que sigui més especial que la resta per algun motiu?
Totes són especials i importants en algun moment, sinó el cor mai no et mouria a escriure-les. Potser ara "Que somiis en coses tant o més boniques que tu" és un pèl especial, ja que parla de la "generació perduda", la qual estem condemnats a emigrar i deixar el nostre país. Vol ser un crit d'esperança al jovent que veu borrós l'horitzó.
Recordes el teu primer concert? I algun concert que recordis especialment?
El primer va ser un Dia de la Música a Mataró, al carrer, havia de fer 30 minuts i vaig haver-me d'inventar 30 minuts de versions ja que em van donar més temps... em va agradar! Per mi els concerts més especials solen ser els més íntims, aquells en que fan falta poques coses, cerveses, guitarra i ganes d'escoltar per part del públic.
Quins són els teus referents musicals?
La cançó d'autor catalana i el rock català han sigut els meus referents més grans (Llach, Serrat, Sau, Dharma, Els pets...). La cançó d'autor en español, tant estatal com llatinoamericana, m'emociona especialment (Sabina, Serrano, Jara, Rodríguez, Milanés...). M'agrada escoltar de tot però tinc molt en compte els referents joves i companys de lluites com el Pau Alabajos o el Jordi Montáñez.
Quins mitjans utilitzes per donar-te a conèixer? Són útils les xarxes socials?
El boca orella, els concerts i sobretot últimament, les xarxes socials. És complicat perquè tots hi som, i en una societat tant immediata com la actual, la cançó per escoltar i llegir-se-la tranquil·lament ho té més difícil, però seguim treballant.
Com veus el mercat musical actual? És possible fer-se un lloc en aquest món?
El mercat? Com tot en aquest planeta està controlat per unes elits i, si no ets amic, no hi entres. Tampoc la música és la meva forma de vida, perquè també estudio. Donar-se a conèixer no és fàcil, però sens dubte la millor forma és tocar, tocar, tocar i conèixer gent que cada dia et facin ser millor persona i potser, qui sap, també millor músic.
Quins projectes musicals tens en ment?
Ara tinc molt clar que vull tornar a gravar, no sé ni per on començar però ho faré si o si. També vaig fent versions de diferents cançons que m'han marcat des de sempre i fins i tot hi ha algun projecte compartit guardat al calaix...
Més informació d'en Marc Ràmia:
MARC RÀMIA
Entrevistem a
