En Pere Traserra, la Cristina Vallribera i en Josep Rovira formen Un tal Pere. "Si no estem preparats per cometre errors, mai serem capaços de generar quelcom original" i amb aquesta idea de Ken Robinson al cap, Un tal Pere ens mostra Un nou somriure, el seu nou disc, format per 11 cançons que defineixen el seu present, ple de canvis, decisions, somnis i somriures.
Qui hi ha darrere d'Un tal Pere?
Un tal Pere som en Pere Traserra (guitarra i veu), Cristina Vallribera (Violí i veus) i Lo Pep Rovira (Bateria).
Quants anys porteu al món de la música?
A finals del 2009 Un tal Pere va fer el seu primer concert. Però això de ser al món de la música ve de lluny, de quan amb 12 anys. Em passava hores copiant les lletres de les cançons que escoltava a la ràdio i que prèviament havia piratejat a una cinta de casset. Amb un tros de celo tenies el poder absolut.
El 9 de novembre feu la presentació del disc a Barcelona. Com es presenta l'agenda pels pròxims mesos?
Estem molt centrats en el concert del dia 9. Serà especial presentar el disc a Barcelona. Els propers mesos girarem presentant el disc arreu de Catalunya, serà maco portar-hi el nou disc.
Quines són les vostres influències musicals?
Mumford and Sons ens encanten, però no van arribar a temps per influir gaire en l'últim disc. Fins ara hem tirat de Foo Fighters, Damien Rice, Gipsy Kings, Bruce Springsteen i els clàssics bàsics dels 90: Oasis.
Recordeu el vostre primer concert?
El primer concert com a Un tal Pere va ser al UPC de Física, mentre el personal feia córrer les cerveses i preparaven els següents concerts del vespre. Fins i tot provaven llums mentre actuàvem nosaltres. Costa molt fer valorar el silenci que cal per cantar, però quan algun cantautor troba algun d'aquests silencis, és com quan els nens aplaudeixen i les fades reviuen.
Qui composa la música i qui escriu les lletres?
Un tal Pere, tal com raja.
Quin missatge intenten transmetre les vostres cançons?
És un missatge positiu, de que cadascú de nosaltres pot canviar les coses a millor. La idea és que a partir del somriure i fer allò que t'agrada, pots aconseguir impossibles.
Us faciliten les xarxes socials el contacte amb el públic? Quins mitjans utilitzeu?
Les xarxes socials ajuden a trobar concerts, fer contactes, explicar "al món" allò que fas. Però el 2.0 és fred i no compensa si no saps emmirallar-lo amb el món "off-line". Un tal Pere té Facebook, Twitter, Bandcamp, Revernation, Myspace, Repopblica... un munt de llocs molt importants i imprescindibles sense els quals el músic no existiria... o no era així el conte?
Com veieu el mercat musical actual? És possible fer-se un lloc en aquest món?
El mercat actual és inexistent. Si t'agrada una cançó, què fas? La descarregues i dorms tranquil. A Alemanya o Japó encara hi ha botigues de discos i el que sembla increïble és que es venen discos. Aquí, si ho pots tenir gratuïtament, millor per tu. Trista realitat.
Tot i això, és possible fer-se un lloc, treu-re discos, fer gires i firmar autògrafs, només cal constància. Viure exclusivament de la música ja és una altra història.
Més informació d'Un tal Pere:
UN TAL PERE
Entrevistem a
